La principal diferència entre reblons buits i reblons sòlids

Rebloc sòlid
Estructura: rebló massís, com el seu nom indica, el seu cos és sòlid. Normalment estan fets d'una vareta metàl·lica sòlida, que pot tenir extrems llisos o un cap.
Ús: els reblons sòlids són adequats per a aplicacions que poden suportar grans càrregues o tensions, ja que poden proporcionar una força i estabilitat de connexió més fortes. Els reblons sòlids s'utilitzen habitualment per connectar components pesats, com ara maquinària pesada i estructures d'edificis.
Instal·lació: quan instal·leu reblons sòlids, cal passar els reblons a través de forats prèviament perforats en dues o més peces, i després tocar o utilitzar eines de reblons per expandir-los en un extrem per formar una "tapa de rebló" per assegurar les peces.
Rebloc buit
Estructura: el cos dels reblons buits és buit i consisteix típicament en una estructura tubular, amb un extrem possiblement tancat i l'altre extrem obert.
Ús: els reblons buits són adequats per connectar materials de plaques primes perquè la seva instal·lació no genera una concentració significativa d'estrès com els reblons sòlids. S'utilitzen àmpliament en indústries com la indústria lleugera, la confecció, el calçat, així com aplicacions que requereixen connexions estètiques i lleugeres.
Instal·lació: quan s'instal·len reblons buits, s'insereixen en forats prèviament perforats i, a continuació, s'utilitzen eines especials (com ara pistoles de reblons) per estrènyer les peces buides, deformar-les i fixar-les.
Rebloc sòlid: sol tenir un extrem pla o amb cap, i l'altre extrem forma un tap de rebló pla després de la instal·lació.
Rebloc buit: semblant a un tub petit, un extrem es pot tancar i l'altre extrem es pot aplanar o expandir durant la instal·lació, formant una fixació.